EL RODABALLO o TURBOT SALVATGE «El Faisà del mar» 𝗧𝗨𝗥𝗕𝗢𝗧 𝗦𝗔𝗟𝗩𝗔𝗧𝗚𝗘 fresc, directament de la mar a la teva taula.
Mireu que ens acaba d’arribar!
𝗧𝗨𝗥𝗕𝗢𝗧 𝗦𝗔𝗟𝗩𝗔𝗧𝗚𝗘 fresc, directament de la mar a la teva taula.
Aquest peix és conegut pel seu sabor suau i deliciós, i és una de les espècies més desitjades pels amants de la gastronomia. El nostre turbot és fresc, acabat de pescar i portat directament des de les millors llotges de peix del cantàbric. La seva carn, molt tendra, és consistent i sucosa, i es presta perfectament a una gran varietat de preparacions culinàries.
El nostre expert xef us ho prepararà de la manera més deliciosa, i estem segurs que serà una experiència culinària única i inoblidable.
Us esperem a Andrea Restaurant.
☎ +376 847 700
📍 C/ Costes de Teixidó, 4
La Massana
#andorra #restaurant #instagood #food #foodie #foodphotography #photooftheday #healthyfood #instafood #delicious #cookingvideo #turbot #productefresc
QUÈ ÉS?
És una espècie, «Psetta maxima», peix pleuronectiforme de la família «Scophthalmidae». No es reconeixen subespècies.
Un d’aquests peixos força rars, tots pertanyents a l’ordre pleuronectiformes, que significa alguna cosa així com «els que neden de costat» (com el llenguado o el gall). És segurament un dels més apreciats dels mars d’Espanya, especialment de l’Atlàntic gallec i del mar Cantàbric.
Sempre ha estat peça molt cobejada en taules de gent adinerada i valorat com el rei dels fons marins, menys popular que el llenguado però molt més saborós.
Això és degut al fet que al turbot s’uneixen el sabor potent, marí, mineral, intens de la seva carn blanca, amb excepcional greix i la textura de consistència, fina això sí, però de molt caràcter.
Aquesta espècie va ser descrita científicament i catalogada, per primera vegada el 1758, pel naturalista suec, Carl von Linneo (1707-1778), com a pertanyent al gènere de «Pleuronectes». Ja el 2015 les bases de dades de referència ho esmentaven majoritàriament Scophthalmus maximus com a nom vàlid.
COM ÉS?
El seu cos és romboidal, gairebé circular, amb els ulls al flanc esquerre, arribant a assolir els 100 cm de longitud i 12 kg de pes, encara que el més habitual són els 60 cm. La seva talla mínima, admesa, pel consum, ha de ser de 30 cm.
Els mascles són més petits que les femelles. L’aleta dorsal és llarga i comença entre els ulls i la boca. El flanc dret està despigmentat i l’esquerre o superior té tubercles ossis de superfície rugosa i una coloració variable segons el substrat en què es trobi.
La línia lateral està corbada per sobre de l’aleta pectoral i l’aleta cabdal té taques.
ON VIU?
El seu hàbitat natural són els fons marins sorrencs, fang o grava, des d’aigües succintes fins als 100 m de profunditat.
És un animal eminentment europeu que es distribueix a l’oceà Atlàntic des del cap Sant Vicent al canal de la Manxa als mars Mediterrani i Cantàbric, del Nord i Bàltic.
S’alimenta fonamentalment d’altres peixos bentònics, i més rarament de crustacis i mol·luscs.